dissabte, 11 de juny del 2011

Ràbia.






Living is easy with eyes closed, misunderstanding all you see. It's getting hard to be someone but it all works out, it doesn't matter much to me. Let me take you down, 'cause I'm going to Strawberry Fields. Nothing is real and nothing to get hung about. Strawberry Fields forever.






Despertar. Abominable realitat.
 Injusticia palpable. Indignació in crescendo.

Valors morals? Això, pa’ què?
Fàstig del nostre món “desenvolupat”: corrupte amb les mans tacades de sang. I els cors gelats.
Plorar com a única  arma per intentar llevar-se  la pudor. Adonar-se que estem entre la merda, que som merda. Quina sort de ser desenvolupats.
Honradesa, sabeu el què és? Tall d’hipòcrites.

     Genèticament utópica, crònicament frustrada.


Strawberry fields forever


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada