dissabte, 26 de febrer del 2011

La saviesa.

" No tingues pressa. Ignora els rellotges i els fets incidentals; ignora tot el que cal ignorar per a arribar a la saviesa"
Manuel Baixaulí.

dimarts, 22 de febrer del 2011

...Què sé de mi? Pel cert, ben poca cosa.
Potser només que estimo amb tanta força
com sempre i que em faig vell.
Al capdavall
tot el que em cal per viure els anys que em resten
equilibradament, sense el temor
d’un bufarut que tot ho desgavelli.

-Miquel Martí i Pol.-

diumenge, 20 de febrer del 2011

Oda a l'amistat.

Algú digué: "la gent que va al psicòleg és perquè no té amics." 
No ho desmenteisc del tot. 

 


La millor de les teràpies. Confia't als altres i confiaràs en tu.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Renúncies.

                "Hi ha una tirallonga de negociacions, tot allò que hem deixat de fer perquè no tocava, perquè en podiem prescindir, perquè no voliem complicar-nos les coses.  La historia que hem viscut  marcada per la que hauríem desitjat de viure i que no hem gosat, hi ha el llarg inventari de renúncies que formen les nostres biografíes.
                                                                 
Potser totes les biografies estan fetes d’infinites renúncies.

No s’explica qui hem arribat a ser sense considerar la filera infinita de petites cessions que vertebren l’itinerari de les nostres vides. 
Paradoxalment som, hem arribat a ser, el desig del que no hem sigut, allò que hem negat, que ens hem negat. Som els cadàvers que ens acompanyen, els cadàvers d’amor que no hem arribat a ser, amor nonats. La nostra pell és un mapa d’abandons, un mapa fet d’insignificats cicatrius al cor. Són les derrotes les que ens han format com som."

Lennon i Anna- Vicent Borràs.

dijous, 3 de febrer del 2011

Una explosió.

Mai havera sospitat que allò que fins aleshores havia sigut un joc poguera alcançar tan gran magnitud en el seu interior. Mai havia sospitat en el poder i la força d’estimar. Així que, això era? Ni més ni menys. Més més que menys. De sobte, una casualitat…i una explosió. Tan intens,tan boig, tan dolorós, tan sincer,…i tan bonic. I ni tan sols gosar probar-ho. Era tal el descontrol. Ara, era necessari fer un pas endavant: donar-li forma, pulir-ho, repartir-ho en xicotetes dosis. I sentaria millor. Hi ha que aprendre a cuidar els tresorets.