dimecres, 6 d’abril del 2011

Guanyar la partida.

 
Si continues veient la teua vida com un simple joc i et contentes,  humil com eres, en participar... mai apostaràs el suficient per guanyar la partida.
No et contentes en ser un simple peó, un més del ramat. S'ha acabat estar sempre al marge d'allò realment important. Hi ha que apostar alt, a per la reina.
Hi ha que ser el protagonista i arriesgar fins la mort. 
Tu jugues, tu manes. Jaque, mate. 
I la victòria, per fi.

Just ara.

Ara, que tot està perdut, 
ara, que ja no queda 
ni la més mínima possibilitat 
de tindre't, 
ara, que que eres seu, 
ara, que l'abisme 
s'instal·la entre nosaltes. 

Just ara, senc que et conec 
més del que em pensava, 
just ara, m'adone del temps 
que he passat observante
i del poc que he tractat de tindre't. 
Just ara, comence a estimar-te.



Sempre queda riure'ns de l'absurditat, 
un amarg riure que alleutja la incomprenssió.
.