Li ho volia donar tot. Aquell amor que ella sempre havia somiat: gran,meravellós, passional, boig, únic, idíl•lic, extraordinari... màgic. El tenia, era seu. El seu més gran somni s’havia fet realitat. I en canvi, res no anava bé. Aquell amor que ella sempre havia somiat l’havia desposseïda de tots els seus somnis, s’havia apoderat de tot el que la caracteritzava i li impossibilitava seguir el seu propi camí. Era massa. Els hippies tenien raó. Massa amor, poca pau, la balança s’havia desequilibrat. I aleshores, va tindre que fer el pas més gran, el més dur que mai havia fet: renúnciar a tot el que havia somiat per poder continuar somiant. Pura contradicció. Va crèixer extraordinariament. Es va mirar els peus, va col•locar un, i després l’altre, i va continuar caminant. Sola i esperançada. Va seguir el seu propi camí.
“La posibilidad de realizar un sueño es lo que hace que la vida sea interesante.”
Paulo Coelho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada