Dona'm, amor, la mà.

Cadascú amb la seua memòria obrint-li venes, 

fem camí. 

Cadascú amb els seus jardins i la seua tristesa, 

fem camí.

Cadascú amb la seua por menjant-li les pupil·les, 

fem camí.

Cadascú amb la seua nit i la seua ràbia, 

fem camí. 

Cadascú amb la seua alegria de ser amb l'altra, 

fem camí. 

Siga neu o desert el paisatge i la interpèrie, 

siga ocell o un dolor l'horitzó que s'anuncia, 

dona'm, amor, la mà.

                          -Marc Granell-