dijous, 12 de maig del 2011

Nostàlgia.



Enyore aquell temps en que
el major problema eren els examens 
de final de trimestre, 
Enyore la lleugeresa de la vida,
les il·lusions i la força que compartiem,
Enyore el lloc i enyore la gent. 


I t'enyore a tu, que hui et fas major, 
recorrent de la meua mà passadissos del saber, 
de la fascinació pel saber i pels que saben...  
De la mà recorrent vides,
recorrent la història, i fent història.
T'enyore i et reencontre... fent front al pas del temps. 
I comprovar amb alegria que
tot canvia però tot segueix igual. 
Afortunadament.
Seguim de la mà. 
Aquells passadissos apuntaven a l'infinit.

1 comentari:

  1. juerr jude que bunic! açò no se fa que estic molt sensible i enseguida em cau la llagrimeta... L'INFINIT I MÉS ENLLÀ!

    ResponElimina