Enyore la lleugeresa de la vida,
les il·lusions i la força que compartiem,
les il·lusions i la força que compartiem,
Enyore el lloc i enyore la gent.
I t'enyore a tu, que hui et fas major,
recorrent de la meua mà passadissos del saber,
de la fascinació pel saber i pels que saben...
De la mà recorrent vides,
De la mà recorrent vides,
recorrent la història, i fent història.
T'enyore i et reencontre... fent front al pas del temps.
I comprovar amb alegria que
tot canvia però tot segueix igual.
Afortunadament.
tot canvia però tot segueix igual.
Afortunadament.
Seguim de la mà.
Aquells passadissos apuntaven a l'infinit.
Aquells passadissos apuntaven a l'infinit.
juerr jude que bunic! açò no se fa que estic molt sensible i enseguida em cau la llagrimeta... L'INFINIT I MÉS ENLLÀ!
ResponElimina