Just ara.

Ara, que tot està perdut, 

ara, que ja no queda 

ni la més mínima possibilitat 

de tindre't, 

ara, que que eres seu, 

ara, que l'abisme 

s'instal·la entre nosaltes. 

Just ara, senc que et conec 

més del que em pensava, 

just ara, m'adone del temps 

que he passat observante

i del poc que he tractat de tindre't. 

Just ara, comence a estimar-te.

Sempre queda riure'ns de l'absurditat, 
un amarg riure que alleutja la incomprenssió.

.