Una explosió.

Mai havera sospitat que allò que fins aleshores havia sigut un joc poguera alcançar tan gran magnitud en el seu interior. Mai havia sospitat en el poder i la força d’estimar. Així que, això era? Ni més ni menys. Més més que menys. De sobte, una casualitat…i una explosió. Tan intens,tan boig, tan dolorós, tan sincer,…i tan bonic. I ni tan sols gosar probar-ho. Era tal el descontrol. Ara, era necessari fer un pas endavant: donar-li forma, pulir-ho, repartir-ho en xicotetes dosis. I sentaria millor. Hi ha que aprendre a cuidar els tresorets.